Meravellada per les entrades d'elevat contingut filosòfic perpetrades pel Pi i profundament indignada per la meva incapacitat de respondre un simple comentari -o més ben dit, d'enviar-ho correctament- m'estreno en aquest blog amb la foto del que serà el nostre nou camí cap a casa.
Un camí a casa que ja vam estrenar, fent un zig-zag de la òstia, el passat dissabte, des del ja estimat Celler La Miloquera. Ojo pestanya companys, apunta maneres per convertir-se en lo celler oficial quan anem sobrats de pasta -no perdáis la fe, hijos míos- i/o anem escassos d'aliments...
Llarga vida al vi de taula!
Ueeee!Que bé, entrada Tali!!!!Tranki, no caldra estalviar que amb la llar de foc farem unes brases molt mes bones, nomes ens cal aconseguir pipas-nodrizas.
ResponEliminaDiumenge fem el primer intent!!!!!Jo com que pujaré sol amb el cotxe, portare una pipa.
Vi de taula, però de taula bona, no de l'ikea!!!(tot i que prefereixo el de raïm)
Que bo!!!m'ha fet molta gràcia la teva broma del vi Peppo, jo també el prefereixo de raïm...no fotem!
ResponEliminaMolt bé per la Tali que ha sigut la primera atrevida!
Molt maco el text de les claus Peppo, ara només ens cal disposar tots d'aquesta clau al nou món compartit pel nostre grup de pixapins camacos, però això sí encantadors!
prova anònim...
ResponEliminaprova 2
ResponEliminaI tot mirant els nuvols, Madame de Borgona m'aconsella escriure tonteries. (pero amb contingut, ojo al dato)
ResponEliminaEls ulls d'aquells qui no ho pogueren veure, volaren fins a un nou espai antic i familiar, ple de flaires de vi i suro humit, tons vermells i terra arida. El silenci i les mirades curioses darrere les cortines esdevingueren converses del tot i del no res en les cantonades d'aquells carrers terrosos, quan els nouvinguts esdevingueren part del poble.
I en no ser-hi pero saber-ho, l'Anna fou felic imaginant-los a tots contents, amunt i avall, beguts, rient, jugant, parlant, ballant, i entengue que allo duraria per sempre...
Ya me veo d'aqui uns anys jo tambe formant-me part, amb nenitos, amb biciletes amunt i avall, aiii!!! ara m'he emulsionat... estic quasi tan contenta com vosaltres, m'he encomenat! guardeu-me un huecu al Nadal!
un muaaaa! Anna
Hurra per la seguidora number guán!! (Tali, que tampoc sap fer comentaris, sí entrades)
ResponElimina