La Firma

Hom, d’ençà que habita les terres més fèritls i jau cada nit vora el mateix foc, acostuma a pensar-se diferent. Amb destresa i capacitat, i amb un gran desenvolupament encefàlic, sí, dista enormement en molts aspectes dels grans cetàcis fusiformes que poblen els oceans. No obstant encara dins seu hi radica un alè d’homínid primerenc, de simi pseudodesnevolupat.

És per això que no ens ha de sorprendre el fet que els grans esdeveniments migratoris de les papallones monarca no quedin massa lluny de les cotidianitats mes costumistes d’alguns exemplars huminids igualment desenvolpats que els altres.

És en una petita mostra d’aquests essers bipeds i molt desenvolupats encefàlicament on es trova l’inici d’aquesta història. Una història enmarcada per un entorn on les cèl·lules mancades des nucli, però contenedores de fins cloroplast, es transformen en exèlcics beureatges o en exquisits raigs d’or líquid. On amb al mateixa destresa que s’alçaven els trabucs, ara s’alcen les mirades en paratges tan encantadors com cants de sirena.

Aquesta història s’inicia amb La Firma.

Allò que tans cops ha centenciat vides, i que tantes d’altres n’ha salvat.

Allò que identifica cada un dels essers humans i fins i tot identificà, en forma de X, una mare paquidèrimica d’un elefant volador.

Aquest petit gest estilogràfic que ha estat estudi de molts, buscant en ell un reflex del més íntim del signant. Un valor preuat que sempre marca un punt o una coma en els esdeveniments on intervé.

Aquest cas no és diferent.

El pigment que quedarà dipositat un dissabte de novembre, estàrà impregnat de somnis, emocions, sentiments i passións, que son els que a partir d’ara s’encarregaran de narrar aquesta bella història.